Sinopsis
La B¡blia, tal com ha arribat fins a nosaltres -i el Nou Testament en particular- pressuposa certes instÃncies autoritatives que no poden quedar desacreditades pel mer fet de ser-ho. Es a partir dâÇÖaquesta premissa que Heinrich Schlier articula la següent hipòtesi: els esdeveniments històrics de salvació testimoniats per lâÇÖEscriptura reclamen per a si mateixos una singularitat del tot inabastable per als mÿtodes cr¡tics purament «historiogrÃfics». Aix¡ mateix, en aquest assaig, Schlier conclou amb contundÿncia, sense menystenir en absolut els procediments de lâÇÖaproximació cient¡fica, que lâÇÖevidÿncia i la unitat dels relats neotestamentaris sobre la resurrecció de Jesucrist no poden -i encara menys en nom de criteris purament historiogrÃfics positius- prescindir de la lectura teològica singular provocada per uns fets singulars que en realitat precediren els textos i els van constituir.